UN HORITZÓ DIGNE

EL PASTERAL 1993 - 2005

No sempre es conten les històries des del triomf. Per desgràcia la narrativa per a i atura en el tema de les drogodependències no ha tingut ressons en la societat actual, com tota la concurrència de factors que van portar a gairebé un centenar de milers de morts per Sida i suïcidis encoberts en l'Estat Espanyol.

 Avui són una anècdota estadística o motiu per a un repàs sobre alguns errors de percepció per als tècnics que van aconsellar al Govern, la “lluita en contra de les drogues”. Les drogues van ser abans i són ara, pedres o sorra; i contra qui es va lluitar va ser llavors i ho seria ara, contra les persones afectades de drogodependència. I així es va materialitzar la injusticia.

Els qui escrivim aquestes pàgines com a record, també vivíem a la nostra velocitat i entusiasme, sent difícil per a aquell moment de la fundació, entendre que es devia frenar i canviar el rumb, deixant endarrere l'hotel balneari, com un dia es va haver de deixar el projecte de Barcelona.

 Així va ser que es va presentar a la Iniciativa Horizon de la Comissió Europea el projecte “El Pasteral” el 1992 amb la idea de ser un recurs de suport per al desplegament del projecte d'Hotel Balneari, dedicant els esforços mes importants en la restauració d'espais per a la rehabilitació i la formació ocupacional, una mica, seguint l'estil del que venien realitzant des de feia temps Drogenberatungs en Kiel, amb la seva fusteria i les seves cases de residència.

 La seqüència fotogràfica es remunta a 1992, encara que formalment el centre com a tal va començar el seu camí propi en 1996, quan un grup de companys, va decidir deixar l'hotel balneari i dedicar el seu treball a la reconstrucció de l'edifici “residència” en El Pasteral, mentre un altre grup va combinar les seves activitats en l'un i l'altre lloc. Després es va optar per comprar-lo

. 

Fig.1 – Construccions en el seu estat original fotografiades el 1993, a l'inici de la restauració de l'edifici B (el mas pròxim a l'objectiu). A mes de l'impressionant impacte negatiu sobre el paisatge rural, es pot observar – a l'estiu – com les ombres del bosc cobreixen part de l'edifici superior i no deixen veure l'ermita Sant Miquel de Maifré.

Fig.2 – Pla tipus de totes les plantes (PB fins a la quarta) realitzat pel taller de dibuix tècnic de la Fundació (Oreggioni i col·laboradors) de l'edifici que es va denominar “A” el 1992. En aquest es destaquen 14 habitacions amb serveis higiènics col·lectivitzats en els seus extrems per a un bloc de 70 metres de llarg per escassos 7 metres d'ample. Ja en el primer projecte original, es destaca la necessitat de mantenir una planta (la superior) col·lectivitzada, així com la instal·lació mes o menys urgent d'un aparato elevador. (centre).

Entre 1992 i 1996 es van elaborar sèries de models possibles per a la seva restauració entre els que es destacaven aquells mas imaginatius, com el d'instal·lar en les cobertes, plaques electre voltaiques i calefacció per energia solar mitjançant utilització del sol a la façana principal.

Fig.3 – Façana principal de l'edifici “A” d'acord amb un dels projectes en què se suposava una coberta senzilla una terrassa a la planta primera de l'edifici, seguint la línia exterior de la vorera perimetral original.

 Fig. 4 – Estat – després d'enderrocament de paraments – en què es trobava la planta baixa de l'edifici “A”. Es destaca a la dreta de la imatge (antigues habitacions) la humitat i l'escrostonat del seu guix original fins a l'altura de les finestres. A la planta baixa el mur nord queda enterrat pels al·luvions de terra procedents de bancals superiors destruïts.

Fig. 5 – Fernando i “El Pescadilla” treballen al taller de suport per a les cobertes al juny de 1988 utilitzant l'espai anterior de la planta baixa on ja es pot observar a l'esquerra de la imatge el remogut de tot el recobriment fins a arribar als maons.

Fig. 6 – Accés a la finca des de la carretera a la presa el 1997 quan es va iniciar la construcció del mur de pedra perimetral. Destaca el bosc, enmig del qual se situa l'habitatge “C”, que fos utilitzada per a despatxos dels tallers i serveis d'infermeria.

El projecte original d'Oreggioni preveia la utilització d'ambdós edificis en tallers separats, sent l'edifici superior una estructura de suport a l'edifici inferior o B, on es van situar per motius d'accessibilitat, els tallers de fusteria, forja, mecànica i cuines del centre.

Fig. 7 – El 1996 la gairebé totalitat de les persones que ocupaven un ala del quart pis de l'edifici “A”, es dediquen a l'estiu a la construcció d'un camí de pedra, el qual era sistemàticament envaït pels matolls. Al fons de la imatge s'hauria de veure la caseta “C”, oculta darrere el fullatge.

Fig. 8 – A la dreta el camí acabat (1997) des de la casa “C” o oficines del centre Ocupacional. Es destaca l'aïllament existent entre les estructures i el nul control dels accessos a la finca.

 Fig. 9 – Interior edifici A al 1997 planta baixa (actual cuina), on es va instal·lar la fusteria de suport al taller de sostres.

Fig. 10 – D'esquerra a dreta Joe, Paco, Albí, Robert (Coordinador) i Ricard a l'hora d'esmorzar en el primer menjador del Pasteral. 1996 es va viure en pobresa però amb molta dignitat.

Fig.11 – El 1996 d'esquerra a dreta: Marina, David, Joe, Albí, Paco, amb Juan Antonio i Juan Jiménez. (mestres d'instal·lacions i fusteria) a la porta dels menjadors antics.

Fig. 12 – Grup que va realitzar el Master-Taller en l'exercici 1997 dins el programa Empleo-Horizon per a alumnes d'últim curs de psicologia Social i Psicòlegs en exercici, a l'aula del Pasteral.

Fig.13 – Habitació del Pasteral el 1996 – 1998 que mostra la seva senzillesa i lluminositat. Els psicòlegs i estudiants avançats, van viure una experiència de 40 dies al centre amb estreta convivència amb el grup de persones en tractament de deshabituació-rehabilitació i formació ocupacional.

 El 1998 es va rebre la primera subvenció 0,54% del IRPF 1997 per emprendre el desenvolupament d'aquest racó del riu Ter pròxim a l'embassament de Susqueda i es van iniciar les obres de restauració de l'edifici “A” que van afectar en una primera fase a la coberta de l'edifici i el tancament dels espais oberts per a la seva escala central. Simultàniament es van viure els moments mes tensos amb els seus propietaris en la negociació de la compra que es va dur a terme per l'excel·lent disposició de l'advocat Jaume Solá Granell.

Fig. 14 – Tancat el buit de l'escala central es va realitzar amb ordinador la simulació d'un sostre seguint els plans d'Oreggioni i Cols. L'Arquitecte malalta i mor el 1998 havent d'escometre les reformes de l'edifici d'acord amb les normes exigides pel Departament de Benestar Social i Departament d'Indústria Turisme i Energia, amb la qual cosa es van haver de modificar plans i concepcions, traslladant les cuines a l'edifici superior.

Fig. 15 – Reunió al Balneari (1997) de les persones participants en el Màster Taller amb els gestors de l'Hotel – Escola en Sant Hilari de Sacalm. En aquells dies no es contemplava la possibilitat d'un esquivament en la continuïtat del seu programa.

Fig. 16 – Jordi col·loca pedres per al nou mur perimetral contra la carretera durant la primavera de 1998 mentre s'iniciava l'execució per al canvi de coberta a l'edifici superior ”A”. En la fotografia es destaca la rica vegetació que envolta l'operador. En aquestes èpoques s'intervenia amb entusiasme en els espais verds i estructures mentre es negociava la compra de l'immoble sense grans il·lusions posades en el futur. L'equip assistencial no entenia massa la necessitat de comprar a Susqueda, quan es tenia un hotel restaurat a disposició de la fundació per al compliment dels seus fins.

Fig. 17 – Costellars dels “cavalls” fixats a les parets laterals de l'edifici “A” durant l'estiu de 1998. Les obres dels sostres es van iniciar coincidint amb visites d'interessats per la compra de l'immoble.

Fig. 18 – (dreta) Detall de l'entre-vigat i disposició de les mènsules que donaran suport a la volada de la coberta a l'estiu de 1998.

Fig. 19 – (esquerra) Detall de la coberta que destaca l'encreuament d'una de les seves glorietes laterals i al centre el cos d'accés i elevador. Els cavalls han estat coberts per encadellats de fusta.

Fig. 20 – Des d'accés es destaquen al fons els sostres avançats de l'edifici “A”. (a sota)

Fig.21 – Inici per la reconstrucció dels banys de la planta quarta en fase d'enderrocament.

Fig. 22 – 23 . Dues fases consecutives en la reconstrucció dels banys col·lectius de la planta quarta que es van estendre entre els anys 98 i 99, donat es van haver de realitzar les obres amb molèsties per als seus ocupants, mentre d'adequaven totes les habitacions de la planta, per donar acollida a 28 persones.

 Fig. 24 – 25 – Dues imatges de l'estiu 1998 mostren l'evolució en la col·locació de la primera coberta basant-se en la inversió realitzada amb la subvenció 0,5% del IRPF 1997.

 Fig. 26 – 27 – A esquerra Emili(+) i José ajusten el fustam d'una glorieta, mentre que a la dreta es pot observar l'edifici en conjunt des de l'escala a l'edifici B.

Fig. 28 – Tall de l'edifici “A” realitzat l'any 1999 en el que es destaca la nova distribució de les habitacions entre les plantes primera i tercera, els accessos a les bergantes, la ubicació de menjadors i cuines, així com, l'estructura bàsica de les cobertes.

Fig. 29 – Façana principal (Sud) de l'edifici B (tallers) d'acord amb les modificacions de l'original realitzada pel taller de disseny el 1998. Observi's el detall de les balconades que segueixen el model previst per a l'edifici “A”.

 Fig. 30 – Panorama des de l'edifici “C” a la Tardor de 1998 quan es va resoldre canviar de lloc a les oficines i infermeria a l'edifici “A” (segona planta) de mode provisional . Els desnivells del terreny impedeixen la visualització del conjunt.

Fig.31 – Panorama del 2000 després del moviment de terres als accessos a l'edifici B i la canalització de les aigües pluvials cap al riu. (Fons: Subvenció 0,5% IRPF del MTAS 1998) Sota la Fig.32 mostra l’enjadinat a novembre de l’any 2004.

 Fig.33 – Exemple dels interiors de l'edifici “residència” a la planta 1a on es destaca el buidatge dels seus envans. La totalitat de l'edifici va ser esponjat entre 1996 i el 2001, havent d'anar traslladant els espais de tallers d'exercici en exercici. A partir de l'any 2000 es va sumar a la subvenció per concepte del 0,54% del IRPF, l'execució de tres edicions de Taller d'Ocupació, que van possibilitar – insercions laborals incloses – un avanç molt important en l'execució de les obres de rehabilitació arquitectònica.

Fig. 34 – La planta baixa esponjada i sense revestiments interiors, rep els primers envans el 1999, mentre es tanquen les obertures en el sector destinat a les nous espais de cuina.

Fig. 35 – (sota) Des de la mateixa perspectiva, els espais de cuina a la fi de l'any 99, quan s'iniciessin les activitats per a la primera edició del Taller d'Ocupació “Osor I “. Cal destacar-se l'absència de celaràs i solts com d'instal·lacions elèctriques o de lampisteria.

Fig.36 – Replantejament d'habitacions i banys a les plantes 1-2-3 de l'edifici “A”, un cop esponjat l'edifici i en rectificació les obertures corresponents als serveis.

Fig. 37 – Habitació de primera planta amb estès de calefacció i bany acabat, abans de pintura i col·locació de mobiliari.

 Fig.38 – Vista parcial de la cuina, finalitzades les obres l'any 2001. Els espais d'elaboració, rentaplats, rebostos, cambres i lavabo ocupen 120 metres quadrats, trobant-se directament connectats amb els menjadors que ocupen 100 metres més.

Fig. 39 – Vista parcial del saló menjador des d'accés per les escales centrals realitzada al juny de l'any 2002. Al fons s'observen les finestres  per a serveis de la cuina. En l'actualitat (2003) s'alineen cinc taules a com permeten d'ample servir a 30 comensals amb gran comoditat.

Fig. 40 – Panorama de la sala d'espera als despatxos a la planta baixa restaurada  des de la porta que es correspon als espais d'assistència sanitària. Cada porta es correspon amb el despatx de psicologia, sala de reunions i despatx de gestió per al taller d'ocupació.

Fig.41 – Sala d'Informàtica (2003) en la segona planta de l'edifici de tallers. Compta amb una xarxa interna per a 10 ordinadors, tots connectats a Internet amb placa d'àudio incorporada per a jocs interns en xarxa o amb l'exterior. Totes les persones tenen dret a l'accés i a la formació per al seu ús personal o col·lectivitzat.

 Fig.42 – Reunió de CTD al desembre del 2001 al saló de TV rehabilitat. (PB)

Fig 43 – fotografia de família a la nit de Fi d'Any 2002.

Fig. 44 – Dos dies després; reunió inaugural del Taller d'Ocupació “Osor III”  el dijous 2 de gener del 2003.

El Centre Sociosanitari “Sant Miquel de Maifré ó del Ter” (nom del veïnat) ha estat possible en gran manera pel suport rebut des de les institucions públiques (Generalitat de Catalunya, Ministeri de Treball i Afers Socials, Fons Social Europeu) i les contribucions privades de Zirconio SA, Fundació Caixa de Sabadell i Fundació “La Caixa”. En l'actualitat ofrena 26 habitacions individuals (14 amb bany col·lectiu 12 amb bany privat) en un espai muntanyós que mira al Sud i té com marc les serres de les Guillerìes i el riu Ter. Els seus espais enjardinats estan en vies de completar-se, igual que diversos dels llocs interiors, que es troben encara per condicionar.

Fig.45 – Pedro col·loca les rajoles ceràmiques als sòls d'una de les habitacions de la quarta planta de l'edifici A (col·lectivitzada) el 1998, després de finalitzades les obres de la coberta.

Fig. 46 – Inici de l'enjardinat a l'accés principal ( tardor 2003) i camineria de distribució des de l'edifici “C”. Es destaquen els dos edificis que no es veien en les primeres instantànies realitzades fins a 1998.

Fig.47- (sota) Tardor 2004 amb gespa de terraplens i mur de contenció central.

Fig. 48 – Habitació de la quarta planta (col·lectivitzada) després de la seva rehabilitació de 1998. Aquest espai social va ser modificat per la inversió en materials realitzada amb la subvenció 0,54% al IRPF del Ministeri de Treball i Afers Social i l'aportació de materials ceràmics de l'empresa Zirconio SA. La fotografia s'ha fet a l'hivern i es destaca la finestra oberta amb important entrada de sol.

Fig. 49 – Novembre del 2003 s'observen els edificis principals amb els seus espais verds en vies de neteja per horticultura i jardineria . En l'actualitat s'estudia acolorir els seus murs per integrar els edificis a l'espai geogràfic i es treballa en l'entorn para establir una base de refugi segura a la muntanya contra incendis forestals.

Fig. 50 – Grup de construcció (Taller d’Ocupació Osor III) baixa grava per a la camineria interior a la tardor del 2003.

Fig. 51 – Antoni càrrega material per construir un dels tants sectors de murs que ja s'han realitzat en els últims cinc anys.

 Fig. 52 – (sota) Imatge de l'Edifici Tallers (B) des de la necròpolis situada pròxima a l'ermita, abans de les intervencions de reconstrucció i rehabilitació en el 2002-2003.

Fig. 53 – (dreta) Inici de l'enjardinat entre els edificis A i B a la tardor del 2003. Observi's la restauració i anivellat dels murs de contenció per a terraplens.

Fig.54 – Edifici B desprès d’obres a la teulada, encara sense intervencions de connexió a l’edifici A (residència) les quals es portaran dins el 2005.

 Fig.55 – Inici de construcció mur perimetral exterior i posada en marxa de depuradora d’aigües (Taller d’Ocupació Osor VI) a setembre 2004.

Fig.56 – (sota) Mur perimetral avançat a novembre 2004 amb una extensió de 200 m lineals i 3,5 m d’alçada.

Fig.57 – Panorama general del centre (gener 2004)

En suma: Sant Miquel de Maifré s'ofereix com a centre professional i especialitzat per al tractament  polivalent, des-habituador - rehabilitador i formatiu de persones amb problemes d'exclusió social relacionades amb les malalties relacionades al consum i abús de substàncies psicoactives i la salut mental, dins una dinàmica de relacions amb altres persones externes – col·lectius immigrants i aturats de llarga durada – les quals donen suport a les reformes i son referents per la integració i el seu retorn a la societat. 

Actualitzat al 4 de gener 2005. (Font Picant 2005)